Després de tornar de Calella, he sortit un dia més a fer una volta per Collserola.
Aprofitant que és diumenge i tinc la feina força enllestida decideixo anar a fer una variant de la sortida de que vaig fer amb el Monty a Montserrat.
Com és habitual, he matinat per a gaudir d'una certa frescor a primera hora.
He pujat fins a Sarrià i, recorrent tot el lateral de la Ronda de Dalt direcció Besós, he arribat a la carretera de Cerdanyola.
Forat de vent i Sant Cugat. Rubí fins a Terrassa.
M'he desorientat una mica i després de fer alguna que altra volta inútil, he trobat la carretera de Rellinars.
He anat pujant a bon ritme per a deixar enrere la ciutat Vallesana. Feia temps que no estava en una ciutat amb tant deficient indicacions!
A mitja ascensió, el brogit característic d'una Impala ha trencat el silenci.
I una altra, i dues més i així fins a vint o més. suposo que com els ciclistes també busquen indrets agradables per a gaudir de la seva afició.
He fet el descens cap a Rellinars fins a Castellbell i el Vilar.
Allà, després de dubtar m'he equivocat i he començat a anar cap a Marganell. En veure que el traçat no lligava amb la visualització que tenia de la ruta, he optat per preguntar.
Un altre ciclista, amb pinta de portar molt quilòmetres a l'esquena i a les cames també, m'ha donat les oportunes orientacions i, en un moment ja estava en la direcció adient.
Em dirigeixo a Vacarisses. Aquest cop en sentit invers a com ho vam fer l'altra vegada. Ha resultat força més fàcil.
a Vacarisses, tot i que havia previst tornar pel mateix lloc que havia vingut, a causa del caos d'indicacions de Terrassa, opto per baixar cap a Olesa. em conec força bé el camí.
Descens ràpid i divertit però sense arriscar,
A Olesa, direcció Martorell ja he tastat el que em trobaria fins arribar a casa. El vent.
Constant i imbatible m'ha obligat a baixar una mica el ritme de la marxa. els quilòmetres hi són i les forces es van buidant...
He anat fent per la sempre poc gratificant vall del Llobregat. Martorell, Pallejà fins a Sant Vicenç on he creuat el riu fins a Molins.
Ara per l'altra riba, però amb el mateix vent, he anat fent fins a casa.
Desprès de dinar, una mica de migdiada i a veure la última etapa de Tour.
Dinar per a reposar hidrats... |
3,30 minuts després! |
Migdiada: al llit! |
Amb les cames encara ressentides d'aquest matí, us puc assegurar que ho he viscut amb força intensitat i això que la primera meitat ha estat de tràmit. Ara, quan han entrat a París...ni la meva scooter!
Són súpers. I això que ahir es van fer una contra-rellotge èpica.
En fi, l'afició.
Una ruta diferent amb dues parts clarament diferenciades: la d'aproximació i la de muntanya per l'esplèndid parc natural de Sant Llorenç i l'Obac.
Avui, en commemoració del 54è aniversari del meu amic Keru, li dedico la jornada.
Ciclista excepcional i millor amic.
Va per tu company! i per molts anys "Sherpa"!
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada