Àustria #1. Viena. 25.06.2012

Des de feia temps, avui m'he superat...són les 3:05 i em sona el despertador.

Encara que no és per a fer cap de les activitats que tant m'agraden i m'ocupen. Aquesta vegada es per un motiu laboral.

Marxo a Viena per assistir a un curs de formació per a la producció de material e-learning, en el marc dels projectes Comenius que organitza la Comunitat Europea.

Tot i que vaig realitzar tots els tràmits on-line, sembla estrany però, per no poder realitzar el check-in virtualment, m'obliga a estar abans a l'aeroport. Agafo un taxi a la plaça Cerdà i a 120 per hora em planto a la T-1 en un tres i no res.

El mostrador d'Austrian Airlines encar està fora de servei i no em resta altra que esperar a que es posin en marxa. Al Prat, com sempre, gent amunt i avall a l'hora que sigui...potser per anar a Madrid a buscar un vol transoceànic.


Com que Barcelona no pot convertir-se en "Hub"...qui ho sap.

Quan em toca el torn, després d'una dona amb destinació a l'Europa de l'Est que no entén res, li comento a la dependenta que no he pogut fer el check-in al que em contesta:

   -"Ultimamente va fatal...Y dependiedo del vuelo...no funciona."

Però si estem parlant d'una companyia Austríaca! No li dic res i assenteixo dòcilment.

   -"Ventanilla o pasillo?"

   -"Ventanilla està bien."

Facturo la maleta i passo el control d'accés a la zona d'embarcament.

Em trec el rellotge, la cartera, el cinturó i passo per l'arc detector de metalls...al fons tres "picoletos" amb actitud fatxenda s'ho miren.

Quan m'estic tornant a composar la indumentària, escolto la conversa:

   -"Aj visto el último del Youtube?"

   -"No..."

   -"Pues es pa cagarse..."

Mentalment desconecto i penso que si devem la seguretat aèria a aquests tipus, potser que seguim anant a Montserrat a posar ciris perquè ho tenim magre...

Un viatge molt plàcid amb l'avió ple de Russos, asiàtics i algun ciutadà amb vestit. Pocs Austríacs.

A l'hora exacta, embarquem i, posteriorment, ens enlairem. Tot ok.

De tant en tant mirant per la finestreta veig el paisatge...



Delta del Po. Itàlia, al costat de Venècia.

A l'aterrar a Viena, el temps a canviat i plou a bots i barrals. Ara entenc la verdor que s'aprecia des de l'aire.

Recullo l'euquipatge i tot anant cap a l'estació del tren, observo l'edifici de l'aeroport.

Si la gent d'Àustria és com els seus aeroports, anem bé: sobris, austers impecables però una mica massa neutres: tot és el tons grisos blanc i negre.

Inmediatament penso amb els aeroports espanyols com la T4 de Madrid... Estem a les antípodes. Sempre parlant de disseny és clar! o no tant clar...

 

Aeroport de Viena

T4-Madrid: "no lo tiene con más faralaes?"

Després de comprar el bitllet de tren, em planto al centre de Viena. Amb la confusió, baixo a una estació sense consigna, i tenint en compte el que plou, no vull sortir amb la maleta. Pregunto i m'informen que a la següent estació hi ha el que busco. Encar amb el bitllet a la butxaca que ningú m'ha validat ni inspecionat però que absolutament tothom ha comprat, torn a pujar al següent tren per a que em deixi una parada més enllà. Pratersen.

Un cop resolts els problemes organitzatius, per fi, puc sortir a fer un vol per Viena. El primer amb que em topo és amb una parada de lloguer de bicis...



El "Bicing" de Viena



Una primera impressió em revela una ciutat moderna i molt polida.

Tot i que plou minsament, la ciutat no presenta, ni de bon tros, el caos al que estem acostumats a Barcelona quan plou o sembla que plourà.

En arribar al Riu Danubi, un imponent i alhora sobri edifici de vidre em crida l'atenció.

Tot creuant el pont, cap al marge dret del riu (en el sentit de la corrent), em fixo en la instal·lació permanent d'una embarcació convertida en piscina.

Avui fa un dia poc agradable per al bany però dedueixo que se'n deu fer un bon ús ja que està molt ben conservat i amb pinta de poder acollir una quantitat de gent considerable.



Piscina sobre el Danubi



Un cop recorreguts escassos metres pel carrer paral·lel al riu, una avinguda força transitada, trobo un accés en forma de rampa al nivell inferior del passeig fluvial. En arribar a baix em criada l'atenció la senyal pintada al terra:



Zona de convivència, "honestitat"



La convivència entre vianants i bicicleta reconegut institucionalment!

"Igualet" que a Barcelona on més aviat sembla que hi hagi una guerra oberta entre ambdós col·lectius:

• Els ciclistes incívics que no respecten els carrils bici ni les voreres plenes de vianants.
• Els vianants que increpen ciclistes quan, trepitjant despreocupats, i aliens als senyals del carril bici se'ls crida l'atenció...
• I amb tot una xarxa de carril bici inconnexa entre trams que per a ser respectuós i cenyir-te estricament a l'àmbit per a circular que hi ha marcat, et caldria "volar" per a no envair l'àmbit dels vianants.

Es pot afirmar que tenim les mateixes pintades a terra i senyals que a Àustria o Dinamarca però la cultura social d'un país centre africà...


L'entorn natural és molt agradable i convida a passejar sense preocupacions alhora que al marge del dens tràfec de la via superior.

Després de gairebé una hora de caminar lleuger entre xàfecs esporàdics, arribo al meu destí:
La Zaha-Hadid-Haus o Casa de Zaha Hadid,

és un edifici situat al districte 9 que destaca per les seves formes poc ortodoxes i innovadores.

Construïda entre el 2004 i 2005, és un edifici residencial (encara que no ho sembli) situat just al costat de la fàbrica de Spittelau (incineradra de deixalles).


A falta d'un nom oficial, se l'anomena, comunament, Casa de Zaha Hadid, i va ser construïda per allotjar els estudiants de la Universitat d'Economia, que està just al costat, i embellir i modernitzar aquesta part del canal del Danubi, que no és més que una zona residencial de la ciutat de Viena sense un clar atractiu turístic.

La construcció es troba a sobre d'una altra singularitat de la ciutat:

El Gürtel d'Otto Wagner. El Wiener Gürtel Straße (en el carrer vienès del cinturó) és una de les carreteres més importants de Viena. Se l’anomena Gürtel perquè envolta Viena de manera circular.

Igual que el Ring, que envolta el primer districte, el Gürtel és una frontera que marca la diferencia entre els barris cèntrics i la perifèria, és el principi de la Viena més residencial, la qual es troba fora d'aquest cinturó.

Però el més interessant del Gürtel és la part que va dissenyar Otto Wagner.

Construït el 1873 sobre l'antiga fortificació Linienwall (una fortificació creada per protegir a l'emperador Leopold I al segle XVII), una muralla amb arcs segueix el recorregut de la carretera plena de trànsit i, sobre aquesta muralla, en alguns trams, fins i tot hi passa el metro.

Es va decidir construir locals dins d'aquesta muralla, entre els arcs del viaducte, i ara el Gürtel és una de les zones amb més activitat nocturna de Viena.



La idea va ser molt bona i tenia molt bones intencions per part de l'ajuntament vienès, però el projecte, per molt atractiu i trencador que semblés (o potser per això) va ser un fracàs rotund: tot i el gran renom de a, la Zaha-Hadid-Haus avui en dia està abandonada.

Els llogaters que s’hi van mudar Aixa com tots els comerciants que van obrir les seves botigues es van anar en un període de menys de sis mesos. Va ser una gran sorpresa per l'arquitecta i per a l'ajuntament de Viena, però és que no van caure en una cosa primordial: si totes les parets estan inclinades, fent diagonals, creant espais massa estrets i estrets la construcció es converteix en un espai inhabitable, incòmode i angoixant.

Els habitatges a sobre del Danubi.

He donat un parell de voltes pel conjunt arquitectònic i he arribat a la conclusió que, tot i que a primera vista resulti impactant, en essència no deixa de ser una "folie" per al lluïment personal que l'usuari haurà de patir...

Desfaig el camí pel passeig que hi ha a la vora del Danubi i mentre gaudeixo de l'indret, penso què quin devia ser el motiu per a dir-li el Danubi Blau si és completament marró i tèrbol...aquelles coses de la lírica.

Em crida l'atenció les instal·lacions artístiques que em vaig trobant pel camí:  



Recycling artístic de la "si-sí" de tota la vida...

La interpretació de "one apple a day..."

Sota el pont



Vaig fent fins arribar al punt de partida. Per a processar el que he anat veient, decideixo reposar forces menjant alguna cosa.

No sé on anar i observo l'entorn. Em sedueix força un quiosc on venen pizzes, Kebbab i Salxtixes...

Com que està ple de gent del País comprant-hi penso qe és un bon indici i demano una salxitxa amb chili i una llauna de cervesa.

El turc que m'ha atès em respón amb un anglès excel·lent:

           -"Five euros, please" 

Penso que està molt bé de preu i, sense cap altra consideració, em cruspeixo l'entrepà. Molt bó.

Començo a estar cansat però abans de agafar el tren cap a Vinner Neustadt, aprofito per a fer un vl per el centre turístic de la ciutat.

Com que no tinc res planejat per veure, em deixo perdre entre els carrers del majestuós centre de Viena. Construccions imponents d'estil neoclàssic amb façanes de colors clars o pastel confereixen el paisatge arquirtectònic del que sembla un decorat d'òpera.

Tot està al seu lloc, cap graffiti, ni papers, xiclets o pixarades de gos o persona pels racons...com us dic: com si es tractés d'un immens decorat a punt d'acollir una escena teatral...

Acabo a la Catedral de Sankt Stefan.

L’obra va ser iniciada per Rudolf IV d'Àustria i s'aixeca sobre les ruïnes de dues esglésies anteriors, la primera d’elles una parròquia consagrada en 1147.

L’edifici va experimentar també diverses reformes i ampliacions al llarg de la seva història, seguint diferents estils artístics.

És el símbol religiós més important de Viena i ha estat testimoni de multitud d’esdeveniments de la història d'Àustria.

La pendent coberta, està revestida amb 230.000 rajoles ceràmica de brillants colors.
Com a curiositat comentar que la pendent és tant exagerada que amb l’aigua de pluja n’hi ha prou per a mantenir-la lluent i sense brutícia i que des de la seva construcció, no ha fet falta netejar-la mai.

Sobre el cor, en el costat sud de l’edifici les rajoles formen un mosaic de l’àliga bicèfala símbol de l’imperi governat des de Viena per la dinastia dels Habsburg. A la banda nord s’hi mostren els escuts d’armes de la ciutat de Viena i de la República d'Àustria

L'interior de la catedral consta de tres naus i nombrosos altars, a cada un d'ells hi ha una variada quantitat d'objectes i obres d'art que van anar rebent mitjançant donacions de diferents personalitats. Com en tot temple, antigament es realitzaven enterraments sota el seu sòls, de manera que el lloc conserva els sepulcres de diversos nobles del país.

Fet l'apunt cultural del dia, decideixo anar a recuperar la maleta de la consigna sense abans passar pel parc d'atraccions que hi ha just al costat de l'estació.
No té res d'especial exceptuant que l'entrada és lliure i la gran nòria que presideix l'entrada.

Compro un bitllet fins a Wiener Neustadt.

        -"One way tiket to Viner Neustat, please..." 
        - "Vinor Noixtat?"
        -"Yes Please"
        -"10€."

Un cop resolts els problemes de pronunciació, pujo al tren a l'andana 1...

Un cop arribat, localitzo l'Hotel, el Zentral al bell mig del poble. Aprofito per a reposar una mica i desfer l'equipatge.

Una dutxa renovadora i primera presa de contacte amb la resta d'integrants del curs: n'hi ha de Romania, Grècia, Turquia, Portugal, Lituània,  Eslovàquia, i una noia de Holanda...

Pel que es veu la part més solvent dels estats membres de la Unió...

Fetes les presentacions oportunes, l'organitzador del curs, el senyor Peter Mazhol, un austríac corpulent amb anglès amb accent polonès, segons les seves paraules, ens convida a sopar a un restaurant típic.

El menjar és molt gustós i contundent: porc, patates, una crema a base de patates, amanida de patates...molta fècula però em senta de fàbula.

Desprès de sopar, una breu passejada per la bonica ciutat posa el punt i final a un primer dia molt intens però a aquestes hores del dia, esgotador.

Són les deu de la nit. M'he llevat a les 3:05 i ja no puc més.

Demà serà un altre dia.

Salut! i fins la propera.