Després de dormir com un sóc, havent esmorzat i amb les piles a tope, decideixo anar a fer un tomb per Wiener Neustadt.
La ciutat es troba en l'estat federal de Baixa Àustria.
Amb una població de 40.230 és la segona ciutat més habitada de l'estat de Baixa Àustria i la onzena del país. Es troba situada a 50 km al sud de Viena.
L'Hotel on estic allotjat, el Zentral, es troba en el centre de la Ciutat. La primera impressió és força agradable:
Sense destí definit, em deixo perdre per l'endreçada trama rectilínia de l'indret.
 |
| Una guarderia. |
 |
| També hi ha bicis... |
 |
| Detall de finestreta. Del 1536... |
El passeig em condueix fins a una singular construcció. Es tracta d'una torre de planta quadrada a la cantonada de les restes del que fou el recinte emmurallat de la Ciutat.
En un principi la construcció es destinava a arsenal.
Posteriorment, s'hi ubicà el jutjat...al soterrani, una molt ben equipada sala de tortures era el preàmbul per a un judici just...
La coberta, com es pot apreciar, fou modificada posteriormant a la seva construcció més condicionada per valors estètics que no pas funcionals.
 |
| Torre de Vigia a l'antiga muralla. |
Em retrobo amb la imponent figura de la Catedral.
 |
| La Catedral. |
 |
| La Casa del Rector...com sempre, modesta. |
També hi ha alguna mostra d'arquitectura moderna.
Vaig fent temps ja que fins a les 12:00 no hi ha la primera sessió de les jornades.
Abans d'entrar a l'Hotel Corvinus, on es realitzarà la formació, passejo pel parc que hi ha al darrere...
Després de 6 hores de Programari lliure, edició digital i altres eines per a la producció de material e-learning, acabo amb el cap com un bombo...
Torno a l'hotel per a fer-me una dutxa i preparar-me per anar a sopar a les 19:00. A casa estaria apunt de berenar alguna cosa...
Mentre esperem els taxis, assegut al peu del conjunt escultòric que presideix la plaça, faig uns contra picats que em semblen molt efectistes...
La organització ens ha preparat un sopar en una espècie de casa pairal que alhora és productora de vi.
A l'interior, hi ha un esplèndid pati cobert amb frondosa vegetació que el fa molt acollidor.
Està fent molta calor i s'agraeix la frescor de la vegetació.
Seiem en una taula correguda a un dels extrems del pati.
El menú a base de menjar tradicional de l'àrea rural en la que ens trobem, és molt gustós.
Majoritàriament composat per porc al forn, acompanyat de col fermentada, unes boles de pa, com si fossin pilota pel caldo, i totes les varietats que us pugueu imaginar de...patates!
Molt bo. Per acompanyar-ho ens serveixen un parell de varietats del vi que produeixen...No volent ser cruel, només us diré que per a qui ha tastat un priorat o un bon Penedès, allò era com vinagre ensucrat!
Per contra les postres van ser genials:
Apfelstrudel o pastís de poma...
Aquestes postres consisteixen en un rotllo de pasta de full farcit de compota de poma, sucre, canyella, panses i pa ratllat que una vegada preparat es cuina al forn.
A vegades es pot preparar amb altres ingredients que inclouen pinyons, nous, o ametlles ratllades.
L'art de la seva elaboració consisteix a fer la pasta de full el més prima i elàstica possible. Els mestres pastissers austríacs i alemanys afirmen que perquè aquesta estigui al punt just, hauria de poder llegir un diari a través d'ella...
No puc estar-me de fer-hi una foto per a recordar tant memorables postres.
L'apfelstrudel o strudel de poma és unes postres típiques de la cuina tradicional austríaca i del sud d'Alemanya.
Antigament, aquest pastís servia com un aliment per a la gent pobra.
Les arrels d'aquest pastís se situen en l'àrab i armeni Baklava. La seva recepta pordria provindre dels soldats de l'Imperi Otomà que, després de la conquesta de Bizanci en l'any 1453 sobre els Balcans, es van dirigir cap a Viena. La cuina vienesa va desenvolupar aquest plat i ho va refinar fins a arribar a ser el que coneixem avui dia.
En fi, un dia de presa de contacte amb un suculent àpat com a punt final.
Demà a les 7:45 hem d'estar a l'estació per anar a Viena, aquest cop tots junts a fer una visita guiada per una autòctona de la organització.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada