a les 7:45 ens hem retrobat, la major part dels participants en el curs, per a fer una excursió guiada per la propera Viena.
La nostra guia, una noia de la organització, ja hi era. Havia comprat un bitllet per a grup i després de donar-nos alguna orientació pràctica per a evitar pèrdues o altres incomoditats, hem pujat al tren direcció la Capital.
Es tractava d'un modernísim convoy amb compartiments de sis persones. com els de les pelis en blanc i negre. Estava força ple però em va sorprendre molt el silenci que hi havia...cap crit, cap conversa estrident pel mòbil...sorprenent.
En poc més de 30 minuts vam arribar a l'estació de Floridsdorf.
Després d'un breu trajecte amb metro, ens plantem al districte universitari de la ciutat.
La primera visita és al campus de ciències...
 |
| L'antic sanatori mental convertit en un pou de coneixement...quines coses del destí! |
La primera impressió és la d'estar en una decorat per una pel·lícula: tothom en posat reflexiu, sense estridències pensant o simplement dirigint-se cap a classe...un cop més sense corredisses ni estirabots però sense perdre el temps.
 |
| La noia jaient ja hi era quan vam arribar...no s'hi va posar per la foto! |
 |
| Pas entre edificis al Campus. |
Em crida l'atenció una construcció singular al·lusòria a les matemàtiques...
 |
| Exterior del pavelló. |
 |
| L'interior... |
Deixem enrere el campus universitari i badem tot recorrent les magnífiques avingudes de la ciutat.
Faig una foto als jutjats. Amb un estil força diferent dels de Barcelona...Més que res pel repertori de coloraines...
Entre la vegetació apareix una de les dues torres de l'església Votiva (Votivkirche), situada a la Rooseveltplatz.
Tot i la seva aparença gòtica, és de construcció "recent".
Va ser projectada per Heinrich von Ferstel, i dissenyada en estil neogòtic, la seva construcció va començar el 1853, i es va acabar recentment el 1879.
L'atemptat fallit al que el jove Kaiser Francisco José I va sobreviure als 18 anys, va ser el motiu que, com a vot, aquest va ordenar construir.
Algun detall de l'interior...
Actualment es troba en obres i a la tanca exterior hi han penjat el següent anunci de tela elàstica...
El que no m'ha quedat massa clar és per què hi ha unes ampolles d'aigua al costat...
Un cop a l'exterior, no puc evitar caure en la trampa de fer la foto a tant pintoresca estampa.
Ben a prop hi ha la Universitat.
La Universitat
És la universitat més gran d'Àustria.
A Hall d'entrada, la infinita llista d'estudiants il·lustres juntament amb una representació del Premis Nobel que hi han impartit docència, et reben impassibles.
Entre ells s'inclouen Robert Bárány, Julius Wagner-Jauregg, Hans Fischer, Karl Landsteiner, Erwin Schrödinger, Victor Franz Hess, Otto Loewi, Konrad Lorenz i Friedrich von Hayek.
Ens passegem per l'interior del magnífic edifici per, de sobte trobar-nos enmig del claustre interior.
 |
| No es tracta d'un chill out exclusiu...És la universitat! |
La calma s'apodera de l'indret i convida a relaxar-se una mica. Prenem un cafè mentre observo el moviment dels estudiants mentre recordo quan estudiava a l'ETSAB.
Una mica més enllà ens trobem davant una altra icona arquitectònica de la ciutat:
El Parlament.
Aprofitem per a fer una foto de grup...
Anem fent, tot passejant entre el museu d'història natural, la òpera, el palau de la Sisí...finalment agafem el metro a Karlsplatz per anar a buscar el tren de tornada.
En arribar al hotel on fem la formació, a les 14:00, un lunch lleuger i classes fins les 18:00...
A les 19:00, a sopar al Maximilian.
Per fi una mica de relax!
Ha estat un dia molt intens però millor això que estar-se sense fer-res.
Demà, més.
Demà, més.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada