dimecres, 1 d’agost del 2012

S'Alguer. 28.07.2012

Avui a la tarda hem anat "d'expedició" amb la bici.

Aprofitant que estem a Calella, he decidit anar a veure el poblat pescador de S'Alguer a Palamós.

Agafem el corriol que surt de la pista que va a Palafrugell i comença l'aventura. Sembla estrany com les coses es veuen diferents segons les persones. Per a mi, un corriol entre suros massa ample i tot.
Per als meus acompanyants. La natura més salvatge on tenen la sensació d'haver-se endinsat mai!

-"quins bots...m'has vist, m'has vist!"

Diuen al temps que els artells de les mans se'ls tornen blancs de la força amb que agafen el manillar.


Passem per Ermedàs i, deixant el Càmpimg a la dreta, anem a buscar la Via Verda...


Travessem la carretera que du a Cala Castell i al final de la pista, passant el pont sobre la riera, ens endinsem de nou entre alzines sureres per a sortir a la Platja delm Castell.


Lliguem les bicis al senyal i, a peu, seguim l'excursió pel camí de ronda direcció La Fosca.

Un primer grup de "barraques" apareixen a la vista.
La característica coberta en forma de volta de canó que ens resulta familiar dels guarda barques del Port Pelegrí, a Calella.


S'Alguer, barri de pescadors construït el segle XVI.


La Generalitat de Catalunya va declarar Bé Cultural d’interès Nacional, en la categoria de conjunt històric, la cala s’Alguer de Palamós, situat prop del castell de Sant Esteve del Mar.


Deixem enrere l'enclavament pescador i, tot desfent camí, tornem a Platja Castell.



Tot creuant la platja, ens dirigim a l'assentament ibèric de Castell. Situat en un privilegiat turó a 34m. respecte el nivell del mar.


El poblat ibèric de la Punta del Castell, a Palamós, també conegut amb el nom de Castell de la Fosca, és un assentament dels indigets que data del segle VI aC fins a l’època romana, que va tenir el seu màxim esplendor durant els segles IV i III aC.
En el període inicial, durant l’edat de ferro, cap al segle VI aC, es va instal·lar a la península, a prop de l’istme, un petit nucli de població format per 4 o 6 cabanes aïllades.


Cap al segle IV abans de Crist l’assentament es va fortificar pel costat de més fàcil accés a la península, l’istme, amb una muralla que envoltava el petit poblat.


L’entrada al recinte va ser reforçada amb dues torres quadrades exemptes.
Al llarg d’aquest mateix segle i durant el segle III aC, moment de màxima esplendor, aquesta comunitat va entrar en relació amb el món colonial, possiblement a través de la ciutat ibèrica d'Ullastret, i va experimentar un creixement demogràfic.


El comerç principalment amb la ciutat grega d’Emporion (Empúries) fundada al segle VI aC es va convertir en un dels eixos de la seva economia. En aquest context s’emmarca la primera urbanització del poblat fortificat de Castell a finals del segle V aC i finals del segle II aC, que es concentraria en la part més elevada del poblat.

Fora muralles hi havia un camp de sitges per emmagatzemar cereals.

Les edificacions es van estendre pels vessants occidental i oriental, que eren aterrassades, i sobre les terrasses s'assenten les habitacions i cabanes de planta rectangular o quadrada, adossades les unes a les altres formant files que determinen carrers perpendiculars a l'eix de la muntanya.

L'organització urbanística de l'assentament està determinada per la topografia del lloc, un pendent salvada per mitjà d'un sistema de terrasses esglaonades, reforçades per murs de contenció de tècnica propera a la ciclòpia.


La troballa d'alguns elements arquitectònics com a bases de columna, dovelles, etc., Fan suposar l'existència d'un edifici públic, possiblement un temple hel·lenístic situat a la part més alta del poblat.


Les restes conservades tenen una gran entitat i presenten un estat de conservació molt bo, localitzant en alguns llocs paraments de més de 1,5 metres d'alçada.

Actualment es conserva gran part de les estructures arquitectòniques del poblat ibèric, fet que ha permès reconstruir la seva planta.

Encara que no s’ha excavat extensivament tota la superfície que ocupava el poblat, es conserven pràcticament íntegres totes les estructures essencials en aquest tipus de jaciments: La muralla, les habitacions, la xarxa de carrers que organitzaven la trama urbana, les cisternes per emmagatzematge de l’aigua i sitges per emmagatzemar gra.

L’antiguitat de les estructures defensives, la personalitat de la seva producció ceràmica i l’antiguitat del gran edifici situat a l’acròpoli, indica que aquest va ser el segon poblat indigetes més important de Catalunya després de la ciutat ibèrica d'Ullastret.



Feta la visita i admirat el paisatge, decidim tornar tot desfent el camí...



abans d'arribar a Palafrugell, agafem el trencall cal a Calella.


En arribar, acalorats però satisfets de la gesta, ens recompensem amb un agradable bany a la piscina.
Per accedir al recorregut feu clic sobre la foto de la bici de passeig.


Una sortida diferent molt recomanable per a fer amb els ciclistes del futur.
Salut! i fins la propera.

dimecres, 25 de juliol del 2012

Inici de Vacances. 24.07.2011

Ahir, dimarts, vam quedar amb la colla de BTT per a donar la benvinguda a les vacances d'estiu i fer el comiat fins al setembre.

Com que tinc la bici de muntanya a Calella i no em volia perdre l'event, em vaig acostar amb la bici de carretera fins al punt de trobada.

A les 18:40, després d'haver pujat al Tibidabo, em vaig presentar a l'esplanada que hi ha a la carretera de Molins on ja hi era el Sergi que, segons em va dir, havia pujat a tope des de Sant Feliu per a no arribar tard...Va ser el primer.

La fem petar per a esperar a la resta del grup.

En cinc minuts ja havia arribat tothom. Es palpa l'alegria en l'ambient.
Una sortida a mitja tarda entre setmana no deixa de ser un fet excepcional!

Fem broma de la meva bici, que si amb lo lleugera que és qualsevol pot fer quilòmetres, que si massa net i sense pols, etc...

Riem i ens fem una foto.


Jordi 33, Àlex, Sergi. Arqman, Agus i Per. El Keru fa la foto...

Tot i que no farem la sortida junts, com és evident, fem un tram de carretera junts. Aprofitem per arranjar una trobada, en acabar, per a fer el comiat com cal. A les 21:30 al Tomàs de Sarrià.

Ens acomiadem uns quilòmetres més endavant:

Ells trialera avall jo carretera amunt...

Arribo a Molins i aprofito per a reomplir el bidó d'aigua. Fa molta xafogor i m'he quedat sec.

Un cop refet de la calorada, torno enrere cap a Sant Bartomeu de la Quadra on aquesta vegada agafo el trencall a l'esquerra direcció La Floresta.

Deixo enrere el nucli habitat i em precipito carretera avall cap a la vall.
El pendent és pronunciat i els revolts molt tancats. Cal estar atent. Amb pendents de fins al 16% i l'asfalt lluent com un espill, qualsevol precaució és poca.

Arribo al fons del "sot" ara toca pujar...La primera rampa ja deixa clar on m'he posat...amb una pendent del 19% no em queda altra que posar tot el ferro i, tot i posar-me de peu, apretar que si no em quedo a la meitat.

Superat el primer tobogan...en vénen tres més.

Arribo a La Floresta i sense cap complicació agafo la carretera cap a Sant Cugat. Passo per sota l'autopista dels Túnels de Vallvidrera i començo a rodar per la carretera de Les Planes.

Pujo bé. suposo que les fortes rampes d'abans fan que el 5% d'ara sembli poc...

Arribo a Vallvirera.
Són les 20:17. Dubto de si tindré temps de baixar a Sant Cugat i tornar per l'Arrabassada per a que no es faci fosc.

Baixo fins a la meitat i faig mitja volta. Com que no m'agrada deixar les coses a  mitges, decideixo pujar un altre cop fins al mirador del Tibidabo.


Tot i que el sol encara pentina la ciutat, la carretera està en penombra i no vull temptar la sort. Començo a passar.

Enllaçant revolts de la carretera de Vallvidrea arribo a Sarrià en un tres i no res.

Allà en retrobo amb els BTTros del grup.

Intercanviem estadístiques i fem unes braves i unes quantes canyes... Per a cel·lebrar el seu recent aniversari, el Keru convida.

Es fa de nit i decidim marxar.
Ens acomiadem fins al setembre i recordem lo aprop que està la nostra cita anual amb les rutes llargues.
Aquesta any anirem als Ports.


Les dades de la sortida:

Distància:              73,6Km
Desnivell:             1.385 m
Vel. Mitjana:     20,7 Km/h
Calories:          2.569 Kcal

Després de les braves del Tomàs, ja les he recuperat!

Una tarda rodona!

Salut! i fins la propera.

diumenge, 22 de juliol del 2012

Volta Vallesana 2. 22.07.2012

Després de tornar de Calella, he sortit un dia més a fer una volta per Collserola.
Aprofitant que és diumenge i tinc la feina força enllestida decideixo anar a fer una variant de la sortida de que vaig fer amb el Monty a Montserrat.

Com és habitual, he matinat per a gaudir d'una certa frescor a primera hora.
He pujat fins a Sarrià i, recorrent tot el lateral de la Ronda de Dalt direcció Besós, he arribat a la carretera de Cerdanyola.

Forat de vent i Sant Cugat. Rubí fins a Terrassa.
M'he desorientat una mica i després de fer alguna que altra volta inútil, he trobat la carretera de Rellinars.

He anat pujant a bon ritme per a deixar enrere la ciutat Vallesana. Feia temps que no estava en una ciutat amb tant deficient indicacions!

A mitja ascensió, el brogit característic d'una Impala ha trencat el silenci.

I una altra, i dues més i així fins a vint o més. suposo que com els ciclistes també busquen indrets agradables per a gaudir de la seva afició.

He fet el descens cap a Rellinars fins a Castellbell i el Vilar.
Allà, després de dubtar m'he equivocat i he començat a anar cap a Marganell. En veure que el traçat no lligava amb la visualització que tenia de la ruta, he optat per preguntar.

Un altre ciclista, amb pinta de portar molt quilòmetres a l'esquena i a les cames també, m'ha donat les oportunes orientacions i, en un moment ja estava en la direcció adient.

Em dirigeixo a Vacarisses. Aquest cop en sentit invers a com ho vam fer l'altra vegada. Ha resultat força més fàcil.

a Vacarisses, tot i que havia previst tornar pel mateix lloc que havia vingut, a causa del caos d'indicacions de Terrassa, opto per baixar cap a Olesa. em conec força bé el camí.

Descens ràpid i divertit però sense arriscar,

A Olesa, direcció Martorell ja he tastat el que em trobaria fins arribar a casa. El vent.

Constant i imbatible m'ha obligat a baixar una mica el ritme de la marxa. els quilòmetres hi són i les forces es van buidant...

He anat fent per la sempre poc gratificant vall del Llobregat. Martorell, Pallejà fins a Sant Vicenç on he creuat el riu fins a Molins.

Ara per l'altra riba, però amb el mateix vent, he anat fent fins a casa.

Wikiloc: Volta Valesana 2.

Desprès de dinar, una mica de migdiada i a veure la última etapa de Tour.
Dinar per a reposar hidrats...

3,30 minuts després!

Migdiada: al llit!
Amb les cames encara ressentides d'aquest matí, us puc assegurar que ho he viscut amb força intensitat i això que la primera meitat ha estat de tràmit. Ara, quan han entrat a París...ni la meva scooter!
Són súpers. I això que ahir es van fer una contra-rellotge èpica.
En fi, l'afició.

Una ruta diferent amb dues parts clarament diferenciades: la d'aproximació i la de muntanya per l'esplèndid parc natural de Sant Llorenç i l'Obac.

Avui, en commemoració del 54è aniversari del meu amic Keru, li dedico la jornada.
Ciclista excepcional i millor amic.
Va per tu company! i per molts anys "Sherpa"!

Salut! i fins la propera.

BCN-Calella de Palafrugell. 12.07.2012

Avui, aniré a Calella de Palafrugell.

A les portes de les vacances d'estiu, la ciutat es comença a fer insuportable.

Aprofitant circumstàncies familiars especials, avui he decidit anar-me'n a Calella de Palafrugell. Per a estirar una mica les cames...

Em llevo a les 7:00 i, després del ritual de l'esmorzar que ja fa força temps que vinc repetint, em preparo un entrepà de paó amb pa de motlle pel camí.

Em carrego les butxaques del mallot i em poso en marxa.

Inusualment la ciutat està molt atrafegada.
Caic en el fet que és dijous i no un dia festiu com sol ser habitual quan surto d'hora amb la bici.

Amb molt de compte, travesso la ciutat i surto per la Meridiana. Passeig de Santa Coloma fins a creuar el Llobregat per agafar la carretera de la Roca.

El canvi és radical: enrere queda el brogit de la ciutat i una carretera a l'ombra, s'endinsa entre els camps sembrats del Vallès.

Montcada, Sant Fost, Montornès, Vilanova del Vallès, La Roca i fins la rotonda que enllaça amb la C-35 direcció Sant Celoni.

Hi ha molts camions i s'agraeix el generós voral de la carretera. Avui cal estar atent!

Deixo enrere Sant Celoni i segueixo direcció Hostalric.

Fa molta calor i decideixo entrar a una benzinera per a comprar aigua i un refresc de cola. Engullo l'entrepà, reposo aigua al bidó i segueixo.

Deixo enrere Hostalric i recordo la vegada que vam pujar amb en Xavi.

Definitivament ho hem de repetir. Al novembre en tornem a parlar. Ho deixo anotat a la ram.
Algun motorista i força camions...

A la rotonda d'Hostalric agafo la carretera direcció Cassà. Així com la recordava, és una carretereta molt agradable entre plantacions de bedolls. Passo Les Mallorquines i arribo al trencall de la N-II.

La pitjor part del recorregut que cal fer a tota castanya. No paro fins a trobar el trencall a la dreta que indica Caldes de Malavella.

Per fi de nou sol a la carretera, vaig fent i travesso la vila passant per davant del balneari.

A Cassà, recordo que cal arribar al final del poble, fins a la rotonda per anar a buscar la carretera de Sant Sadurní de l'Heura.

Sense cap dificultat arribo a Santa Pellaia. Pensava que seria més llarg i més dur!
Superats els 5 primers Km., la carretera va planejant fins que comença el serpentejant descens.
Una meravella d'indret.

Abans de Sant Sadurní, un cop a baix, faig una parada tècnica i segueixo. Vull arribar a dinar a temps!

Cruïlles i La Bisbal, ara ja és anar fent...excepte pel fort vent que com és costum quan vas en bici, sempre ve de cara!

Vaig jugant amb les corones més grans del canvi per anar trampejant la situació. Per fi arribo al Garden de Llofriu i a la rotonda, direcció Palafrugell.

Ja està!

En arribar em trobo a la família a la piscina.
No ho dubto ni un instant i, després de donar alguna que altra explicació de l'origen de la meva excursió als astorats coneguts que m'hi trobo, una dutxa i a l'aigua!

Dinem i fem el mandra tota la tarda fins a l'hora de marxar...Demà tinc una cita força important.

Aquest cop baixo en cotxe.
Carrego la bici i al meu fill gran...Per aquest ordre.

Ens farem uns dies mano-mano que als dos ens venen molt de gust. Karts, menjar "guarro", cine, botigues de modelisme...
Ja sabeu tot allò que ens agrada tant als tios!

Amb tot arribo a temps al sopar que tinc amb dos del grup de BTT.

Aprofitant que nét i avis fa temps que no es veuen, els deixo junts mentre jo vaig a sopar amb el Keru i el 33.
Anem al Libeliña.

Menjar gallec de picoteo...

Jordi 33, Arqmani i Keru. Calamarsets i pimientos del Padrón...
I com a final de festa, unes gambes!



Mentre ens posem a tope, els explico la meva gesta i entre riures i comentaris agradables es fan les 11.

Recullo el "meu campió" de casa els avis i anem a dormir, que demà, després de la reunió, ens toca "catxondeo paterno-filial".
Genial!
Per a accedir a les dades de la ruta podeu clicar sobre la imatge:

Wikiloc: BCN-Calella de Palafrugell

Un dia diferent i com sempre molt gratificant.
Salut! i fins la propera.

dissabte, 21 de juliol del 2012

Gavarres amb l'Heras. 08.07.2012

Per fi he pogut tornar a anar en bici després de gairebé 15 dies.

Aquesta setmana passada he sortit dues vegades amb la bici de carretera per a rodar i ja he notat el "parón" d'aquests dies...estic molt feixuc i em noto fatigat.

Al cap de setmana, he pujat a Calella on hem quedat amb el Keru per sortir de bon matí.

La nit abans m'envia un whatsapp força críptic:

    -"Demà he quedat amb els de Palafrugell i també vindrà el Roberto..."

És tard i, com que el Keru coneix a mitja comarca, no lligo caps i me'n vaig a dormir.

L'endemà al matí, les 7:00 em senten com una puntada de peu a l'estòmac. Avui és un d'aquells dies que, si no fos per que he quedat i m'he compromès a anar-hi, us prometo que en giro cap a l'altre costat i a dormir.

Com us he comentat, els darrers dies no estic fi, i potser les sortides entre setmana han estat més contraproduents que una altra cosa.

Em menjo a desgana el bol de Corn Flakes i em vesteixo... no puc amb la meva ànima!

Avui patiré...

En trobar-nos amb el Keru, ell ja està dalt la bici fent voltes. Al contrari que jo està súper activat i, a més, de bon humor!

   -"Estàs a punt?"
   -"La veritat és que avui no! Estic molt xafat..."
   -"Doncs prepara't que els de Pala ja saps com van! i a més vindrà el Roberto!"
   -"Qui collons deu ser aquest Rober...Hòstia l'Heras!"

Ara recordo la relació que té el Keru amb aquest personatge...Per als que no el conegueu, aquí en teniu un apunt:


Roberto Heras.


Roberto Heras Hernández (Béjar, Salamanca, 1 de febrer de 1974).
Ha militat en tres equips com a professional: Kelme, US Postal i Liberty Seguros-Würth.

Actualment participa en competicions de BTT com la famosa Titan Desert, que ha guanyat quatre vegades, tres d’elles de forma consecutiva (2008, 2010, 2011 i 2012).

Després de despuntar al Kelme amb Vicente Belda al capdavant, va fitxar per l’equip de Johan Bruyneel i Lance Armstrong. Durant la seva etapa allà, va ajudar el nord-americà a vèncer en dos dels seus set tours.

Després de la seva sortida del US Postal va entrar a formar part del Liberty Seguros, últim dels seus equips.

Ha estat vencedor de la Volta a Espanya en tres ocasions, sent en l’actualitat l’home més llorejat de la ronda espanyola al costat de Tony Rominger.


Cursa
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
Giro de Itàlia
-
-
-
-
-
-
-
Tour de França
-
-
-
15º
34º
Ab.
Vuelta a España
Mundial en Ruta
52º
Ab.
-
-
-
-
-
-


-  :   no participa
Ab.:       abandona
 
Palmarès en proves no professionals:

2008
Nissan Titan Desert

2009
Bike Blenheim Palace

2010
Nissan Titan Desert

2011
Nissan Titan Desert

2012
Guanaride
Nissan Titan Desert

Roberto Heras a la Titan Desert. Vencedor!
Desprès d'escriure això, em sembla que podria deixar el "post" aquí...

És un súper!
Petit, prim, cremat pel sol, està finíssim i a més és una persona extremadament modesta.

Penseu que durant el parell d'hores llargues que vam compartir, en cap moment ens va fer, d'una manera fatxenda,  la seva evident capacitat.

Esperant tota l'estona a les pujades i a les baixades...també!

Explicant les seves desventures en la Epic non-stop a la que va quedar segon...i tantes altres apassionants històries què qualsevol afeccionat a la bici no pot estar-se d'escoltar com sí del la formula de la pedra filosofal es tractés!

Em va encantar conèixe'l tot i que he d'admetre que em vaig sentir com ho deuen fer els meus fills quan sortim amb bici!
Ell a davant xerrant i el Keru i jo...en fi. Em sembla que no calen qualificatius.

Súper Roberto. Tot un personatge i atleta consagrat.

Per cert, com que nosaltres, lo de parlar, més aviat poquet, ens va explicar que el següent cap de setmana anava a Àustria per a competir.
Quina casualitat, jo n'he tornat fa quatre dies. Ara, per motius ben diferents!

Aprofitem per a fer-nos una foto amb tant insigne convidat.
Berenguí (Pala), Keru, HERAS i Arqman.
 I una altra...


La ruta no va ser cap cosa excepcional pel que al desnivell es refereix però el fet de poder-la fer amb un professional va pagar realment la pena.

Aquests dies s'està celebrant el Tour 2012 i, com a bon aficionat, el segueixo tant com puc.

Desprès de veure com anava el Roberto, em puc fer una idea del que deu significar, ja no córrer tota la ronda, sin fer una de les etapes de muntanya que disputen.
Extraterrestres...

Per accedir a les dades de la sortida, feu clic sobre la imatge:

Wikiloc: Gavarres -HERAS

Tot i el mal cos amb que m'he llevat, al final, com sempre, ha sigut una bona jornada de bici.

Per cert, remenant pel meu arxiu particular, he trobat una altra foto singular relacionada amb els professionals del ciclisme.
En concret es tracta d'una foto que ens vam fer amb el Pedro Delgado a la primera edició de la Portals de Montserrat celebrada el dia 11 de d'abril de 2010.

Arqman, PEDRO DELGADO i Keru.
Per cert, comentar que el Roberto va fer un bon resultat a Àustria:
De 747 participants, l'11.


Salut! i fins la propera.

divendres, 20 de juliol del 2012

Àustria #6. Tornada. 30.06.2012

Avui, hem començat el curs a les 8:00.
Per a fer repàs s'ha plantejat un exercici, força complex, on aplicar tot el que em treballat al llarg del seminari.

A l'hora de dinar, un cop lliurats els certificats d'assistència, aprofito per fer-me una foto amb dos dels integrants del curs. El portuguès i el turc:

Rui, Arqman i Mehmet.

Ens acomiadem i em dirigeixo a l'hotel per a  a fer-m'he una dutxa refrescant i canviar-me per al viatge.

L'onada de calor que ens està afectant, ho fa tot força feixuc...
Tot i així, aprofito per a fer un vol pel parc que hi ha al darrere de l'Acadèmia Militar. La frondosa vegetació dona una lleugera sensació de frescor que s'agraeix molt.

Arqman a ple sol.

Tornant a la plaça major, faig una última cervesa assegut a la terrassa del pub.

Recullo l'equipatge i sense badar massa, vaig a buscar el tren cap a Viena.
A l'estació em sobta la instal·lació que hi ha, exclusivament, per a deixar-hi les bicicletes.
La majoria estan lligades amb un candau senzill o simplement deixades sobre el cavallet...Aquí no les roben.

Us imagineu la quantitat de faroles que caldrien per a poder-hi lligar aquesta quantitat de bicis?


...I els candaus que farien falta!

A Viena, en sortir del tren, ja hi ha la parada de bus que em durà a l'aeroport.
Tot i que el tren hi arriba, per horari, em va millor el bus.

Un trajecte de 20 minuts en deixa a la terminal de l'aeroport.

Facturo l'equipatge i, per a passar les dues hores que resten per embarcar, em passejo per les instal·lacions...


Quin mobiliari més estudiat!
Per a seure, jeure o el que faci falta. A més hi ha endolls per a carregar qualsevol tipus de dispositiu elèctric.


A la sala d'espera veig l'avió que em durà a casa...


La posta de sol posa punt i final a una experiència molt instructiva. Tant des d'un punt de vista acadèmic com de coneixement d'altres indrets.


Ha estat genial però ja tenia ganes de tornar amb la família.

Ara em toca recuperar el ritme amb la bici que ja fa dies que tinc abandonada.

Salut! i fins la propera.