Avui a la tarda hem anat "d'expedició" amb la bici.
Aprofitant que estem a Calella, he decidit anar a veure el poblat pescador de S'Alguer a Palamós.
Agafem el corriol que surt de la pista que va a Palafrugell i comença l'aventura. Sembla estrany com les coses es veuen diferents segons les persones. Per a mi, un corriol entre suros massa ample i tot.
Per als meus acompanyants. La natura més salvatge on tenen la sensació d'haver-se endinsat mai!
-"quins bots...m'has vist, m'has vist!"
Diuen al temps que els artells de les mans se'ls tornen blancs de la força amb que agafen el manillar.
Passem per Ermedàs i, deixant el Càmpimg a la dreta, anem a buscar la Via Verda...
Travessem la carretera que du a Cala Castell i al final de la pista, passant el pont sobre la riera, ens endinsem de nou entre alzines sureres per a sortir a la Platja delm Castell.
Lliguem les bicis al senyal i, a peu, seguim l'excursió pel camí de ronda direcció La Fosca.
Un primer grup de "barraques" apareixen a la vista.
La característica coberta en forma de volta de canó que ens resulta familiar dels guarda barques del Port Pelegrí, a Calella.
S'Alguer, barri de pescadors construït el segle XVI.
Deixem enrere l'enclavament pescador i, tot desfent camí, tornem a Platja Castell.
Tot creuant la platja, ens dirigim a l'assentament ibèric de Castell. Situat en un privilegiat turó a 34m. respecte el nivell del mar.
El poblat ibèric de
En el període inicial, durant l’edat de ferro, cap al segle VI aC, es va instal·lar a la península, a prop de l’istme, un petit nucli de població format per 4 o 6 cabanes aïllades.
Cap al segle IV abans de Crist l’assentament es va fortificar pel costat de més fàcil accés a la península, l’istme, amb una muralla que envoltava el petit poblat.
L’entrada al recinte va ser reforçada amb dues torres quadrades exemptes.
Al llarg d’aquest mateix segle i durant el segle III aC, moment de màxima esplendor, aquesta comunitat va entrar en relació amb el món colonial, possiblement a través de la ciutat ibèrica d'Ullastret, i va experimentar un creixement demogràfic.
El comerç principalment amb la ciutat grega d’Emporion (Empúries) fundada al segle VI aC es va convertir en un dels eixos de la seva economia. En aquest context s’emmarca la primera urbanització del poblat fortificat de Castell a finals del segle V aC i finals del segle II aC, que es concentraria en la part més elevada del poblat.
Fora muralles hi havia un camp de sitges per emmagatzemar cereals.
Les edificacions es van estendre pels vessants occidental i oriental, que eren aterrassades, i sobre les terrasses s'assenten les habitacions i cabanes de planta rectangular o quadrada, adossades les unes a les altres formant files que determinen carrers perpendiculars a l'eix de la muntanya.
L'organització urbanística de l'assentament està determinada per la topografia del lloc, un pendent salvada per mitjà d'un sistema de terrasses esglaonades, reforçades per murs de contenció de tècnica propera a la ciclòpia.
La troballa d'alguns elements arquitectònics com a bases de columna, dovelles, etc., Fan suposar l'existència d'un edifici públic, possiblement un temple hel·lenístic situat a la part més alta del poblat.
Les restes conservades tenen una gran entitat i presenten un estat de conservació molt bo, localitzant en alguns llocs paraments de més de
Actualment es conserva gran part de les estructures arquitectòniques del poblat ibèric, fet que ha permès reconstruir la seva planta.
Encara que no s’ha excavat extensivament tota la superfície que ocupava el poblat, es conserven pràcticament íntegres totes les estructures essencials en aquest tipus de jaciments: La muralla, les habitacions, la xarxa de carrers que organitzaven la trama urbana, les cisternes per emmagatzematge de l’aigua i sitges per emmagatzemar gra.
L’antiguitat de les estructures defensives, la personalitat de la seva producció ceràmica i l’antiguitat del gran edifici situat a l’acròpoli, indica que aquest va ser el segon poblat indigetes més important de Catalunya després de la ciutat ibèrica d'Ullastret.
Feta la visita i admirat el paisatge, decidim tornar tot desfent el camí...
abans d'arribar a Palafrugell, agafem el trencall cal a Calella.
En arribar, acalorats però satisfets de la gesta, ens recompensem amb un agradable bany a la piscina.
Per accedir al recorregut feu clic sobre la foto de la bici de passeig.
Una sortida diferent molt recomanable per a fer amb els ciclistes del futur.
Salut! i fins la propera.
