Avui, com ve sent habitual, compaginant-ho amb la formació, part del matí el dedicarem a fer una visita turística.
Aquest cop per la localitat on estem ubicats. Wiener Neustadt.
A les 9:00, ens reunim al museu d'art de la ciutat on ens espera la directora qui serà l'encarregada del "Tour".
![]()
![]()
![]()
Fetes les presentacions, ens dirigim davant una magnífica maqueta de la ciutat emmurallada corresponent a l'Edat Mitja.
Una perfecta presa de contacte abans de sortir a passejar per la ciutat.
![]()
Aquest cop per la localitat on estem ubicats. Wiener Neustadt.
A les 9:00, ens reunim al museu d'art de la ciutat on ens espera la directora qui serà l'encarregada del "Tour".
La seu del museu es troba en una reconvertit monestir destruït durant la segona Guerra mundial.
Mentre esperem a la Directora del museu, badem amb el Mercedes exposat...
Mentre esperem a la Directora del museu, badem amb el Mercedes exposat...
Fetes les presentacions, ens dirigim davant una magnífica maqueta de la ciutat emmurallada corresponent a l'Edat Mitja.
Una perfecta presa de contacte abans de sortir a passejar per la ciutat.
Com que no és la primera vegada que us n'he parlat, em centraré en els nous detalls aportats.
En primer lloc, em crida l'atenció l'explicació del motiu pel que en l'escut d'el vicari, noble descendent de l'emperador, apareix de cap per vall.
El motiu era ben clar: amb ell s'acabava la descendència ja que era fill únic.
De la mateixa manera, referent a la Catedral de la ciutat, la de Sant Georg, un detall crida l'atenció de l'espectador atent...
Com pot ser que en una cultura com la Austríaca on tot, i quan dic tot, vull dir tot, està executat amb precisió estricta, ens trobem davant una falla tant evident en l'execució dels arcs que ornamenten la portalada d'accés al recinte?
 |
| El 7è arc de l'ornament és més petit...un error d'execució? |
La resposta donada per la nostra amfitriona va ser concloent:
-"Es va fer expressament per a no enutjar Nostre Senyor creant quelcom PERFEKT"
Ara ja em lliga tot!
 |
| Detall de tribuna. Aquí també són xafarders. |
L'acadèmia militar.
Antic palau de l'emperador Frederic III d'Habsburg.
Es va convertir en la seu de l'Acadèmia el 1752.
Es va convertir en la seu de l'Acadèmia el 1752.
Tot deixant enrere el temes d'instrucció castrense...per cert Erwin Johannes Eugen Rommel (La Guineu del Desert -alt oficial Nazi-) en va ser Comandant des del 1938 al 39...
Ho fem a través de unes restes de la muralla de la ciutat, executada, per influència Romana, amb la tècnica del Opus spicatum.
Ho fem a través de unes restes de la muralla de la ciutat, executada, per influència Romana, amb la tècnica del Opus spicatum.
 |
| Muralla Mitjaval a base de opus spicatum. |
El opus spicatum o espina de peix és un tipus de construcció utilitzada en els temps de l'Antiga Roma i Edat mitjana, encara que en construccions rurals també es va aplicar durant els segles XVII i XVIII.
Consta de maons o pedres tallades, col·locades en forma d'espina de peix.
El seu ús era generalment decoratiu i més comunament utilitzat com a paviment, també es troba com a tècnica de construcció de murs o parets.
Consta de maons o pedres tallades, col·locades en forma d'espina de peix.
El seu ús era generalment decoratiu i més comunament utilitzat com a paviment, també es troba com a tècnica de construcció de murs o parets.
La seva aplicació en plans horitzontals, com paviments o simplement decoratiu no presenta cap problema, si bé l'aplicació en murs de càrrega, és una mica feble, ja que en els angles oblics dels elements tendeixen a obrir-se horitzontalment sota la comprensió.
Em crida l'atenció en diversos indrets de la ciutat la figura d'un personatge molt nostrat.
Sant Jordi!
Em crida l'atenció en diversos indrets de la ciutat la figura d'un personatge molt nostrat.
Sant Jordi!
Una altra construcció singular:
La torre d'aigua. situada en alt per a poder proveir, abans que hi hagués subministre corrent, per diferència de pressions (recordeu la teoria dels vasos comunicants...) a zones més baixes de la ciutat.
La última parada la fem al monestir nou (Neukloster).
El claustre és molt acollidor i sorprèn la frondositat de les enfiladisses que cobreixen les seves parets.
Però el que el fa singular és el següent fet:
El juliol de 1791 Mozart va rebre, de forma anònima, l'encàrrec de part del comte Walsegg-Stuppach de composar un Rèquiem per la mort de la seva dona.
La mort de Mozart, però, va impedir aquest quedés conclòs.
El 21 de desembre de 1791 Joseph Leopold Eybler, per encàrrec del Compte, es va fer càrrec del manuscrit per tal d'acabar-lo.
L'estrena del «Rèquiem composto del Conte Walsegg» (com el va fer titular el Compte atribuint-se'n la fraudulenta autoria) es va celebrar sota la direcció del seu suposat autor el 14 de desembre de 1793 a Wiener Neustadt.
Una placa commemorativa així ho deixa palès.
De tornada a l'hotel Corvinus, a les 12, la sessió de sis hores de formació transcorre entre teoria de l'e-learning i aplicacions pràctiques de producció de material multimèdia.
Una placa commemorativa així ho deixa palès.
De tornada a l'hotel Corvinus, a les 12, la sessió de sis hores de formació transcorre entre teoria de l'e-learning i aplicacions pràctiques de producció de material multimèdia.
Tot prenent una cervesa a la plaça, no puc creure el que veig...Fins i tot l'espai aeri austríac està quadriculat!
Em prenc la cervesa tranquilament...
Salut! i fins la propera.
