Avui a la nit vénen els Reis d'Orient.
Com que estic molt neguitós per a veure què em duran, passo l'ansietat anant a rebre'ls a La Garriga amb bici...
No matino massa ja que aquests dies està fent força fred i em fa una mica de mandra.
Avui, com el dia 9 de desembre, he optat per a fer el mateix recorregut però en sentit invers.
Surto de Barcelona pujant per Vallvidrera. Tot deixant enrere dos grups de ciclistes que em trobo al llarg de l'ascensió, m'adono que estic pujant massa fort i que és massa d'hora per a no guardar pel que vindrà. Així doncs intento regular-me una mica i, intentant no perdre la cadència, pujo un pinyó per a donar un respir al pulsòmetre.
Un cop a dalt la vila, giro a l'esquerra direcció Sant Cugat passant per Les Planes. La part obaga de la muntanya està molt humida i decideixo baixar conservant.
Un cop a Sant Cugat, vaig travessant el municipi fins a incorporar-me a la carretera de Rubí. Hi ha força volum de cotxes i accelero una mica el ritme per a passar el més ràpid possible.
He d'admetre que, després de repetides ocasions en que he transitat per aquesta carretera, no és especialment de la meva devoció. Terrassa per costat del riu fins al final, al polígon industrial, on per fi agafo la carretera de Castellar del Vallés.
Com aquell que remena un pot de líquid amb partícules en suspensió, vaig deixant que precipitin per a recuperar una tranquil·litat que tant aprecio quan vaig rodant sol en bici. En arribar al trencall de Sant Llorenç, faig l'stop per a deixar passar un nodrit grup de motoristes i, com aquell que vol aprofitar-ne el rebuf, m'incorporo a la carretera un cop ha passat l'últim integrant.
La temperatura és força agradable i per fi he trobat el ritme al que estic còmode pujant.
Vaig fent fins que adverteixo que porto gent al darrere. Aguanto el ritme però, de manera inconscient, a cada pas de corba incremento la potència de la pedalada. Acabo a 175 ppm i deixo de sentir els esbufecs al meu clatell.
Tot prenent una de tantes corbes, entregiro el cap per a veure si l'esforç ha estat efectiu. Per sort per mi, els he deixat enrere i puc afluixar una mica el ritme.
En certa manera em penedeixo de la fatxenderia però no m'he pogut estar de veure com responia...Ja us ho dic, som picats de mena.
En arribar a Sant Llorenç, entro al poble i tot frenant per a regular la velocitat, veig als que havia deixat enrere seguir amunt per la carretera. així doncs tampoc els he tret tant i no cal que tingui remordiments...
Els ciclistes esmorzen a la terrassa del bar al centre del poble mentre jo segueixo carrer amunt a buscar la carretera de Gallifa.
És una de les millors pujades que recordo. constant, suau i molt revirada. l'entorn és majestuós i mai hi ha tràfec.
Gaudint del tram, travesso el petit municipi i segueixo fins a Sant Feliu de Codines.
Agraeixo arribar ja que els excessos de primera hora i especialment, aquest últim, em comencen a passar factura.
Ara ja està fet. Baixo fins a Bigues, L'Ametlla i La Garriga.
Arribo just a temps per a dinar. Aprofitant la bonança, mengem a fora. Ara faré una migdiada que després cal anar a rebre Ses Majestats!
 |
| Wikiloc: BCN-La Garriga inversa. |
A tall d'anècdota comentar que vaig trigar el mateix anant que tornant:
A l'anada des de la Garriga vaig fer un temps de 3:40hr. i aquest últim cop... 3:43!
És ben bé que sóc ben previsible...
Salut! Bons Reis! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada