Estem uns dies a La Garriga i repetiré un ruta de la que guardo molt bon record.
Em llevo per a sortir a les 8:00. Tot i que no el sol encara no ha sortit del tot, comença a clarejar i per a fer la carretera de Samalús, hi ha prou llum.
Avui estreno nova equipació que em va cagar el Tió. Es tracta d'una roba enfelpada molt agradable i que se m'ajusta com un guant. Al cap de pocs quilòmetres però, me'n adono que m'he equivocat amb els guants. Porto els d'estiu i amb la gebrada que ha caigut, començo a no notar els dits de les mans.
El paisatge està esplèndid i la fina capa de gebre que ho enfarina tot em retrotransporta als Nadals que passàvem a Batea quan érem petits. La fina boira que es desprèn de la terra, roman suspesa a pocs metres del terra mentre vaig travessant l'indret com qui vol passar desapercebut. Silent i a bon ritme vaig fent camí fins a Llinars.
Aquí tot canvia. El silenci i la fantasmagòrica llum de la natura somorta, esdevenen tràfec de cotxes. Tram de tràmit que recorro el més diligent possible. A la llunyania, en la recta de Sant Celoni veig un grupet. Accelero el ritme fins que em puc posar a roda. Recupero l'alè i els segueixo fins al trencall a Riells i Vilabrea en direcció Breda.
Deixo enrere el brogit de la poc acollidora C-35 i començo la lleugera ascensió cap a Arbúcies. Avui hi havia mercat i he hagut de modificar el recorregut per a evitar travessar-lo.
Deixo enrere el poble per a començar a pujar, per la serpentejant carretera, cap al coll de Ravell.
Ja s'han acabat les obres de desdoblament de l'Eix i la carretera per la que pujo, ja està neta i sense cons. A aquestes altures de la pujada, qualsevol ajuda és d'agraïr i trobar-se la carretera neta ho és.
Paro uns minuts a dalt del coll per a menjar una mica i seguir cap a Viladrau.
Tot i que pujant he tingut la sensació que la temperatura havia pujat, tot baixant em retrobo amb la desagradable sensació de perdre el tacte als dits de les mans.
En arribar a Seva, trenco en direcció al Brull per anar a buscar la carretera de Coll Formic. Montseny amunt, m'avancen algunes motos i poca cosa més. Avui no he trobat ni un sol ciclista en tot el recorregut .
Pujo a bon ritme tot i que a l'inici, començo a notar els efectes dels quilòmetres precedents sobre les cames.
Sempre m'ha agradat pujar al Montseny. És igual el camí però la muntanya desprèn una força que et sedueix a mesura que et vas endinsant al Parc Natural. En arribar a dalt, gaudeixo de les vistes tot menjant una barreta.
Tot a la gent que no he trobat pel camí deu estar aquí. L'aparcament està tot ple i a banda i banda de la carretera cotxes aparcats al boral. La gent ha degut pujar a esmorzar ja que al restaurant no para d'entrar i sortir-hi gent.
Començo el descens cap a Santa Maria de Palautordera. Se'm fa llarg tot i que és molt divertit. En arribar a la plana, travesso els municipis fins a retrobar la desagradable C-35. És un tram molt curt però, com ja bé sent recorrent, a la pujada, se li suma el vent de cara.
Rebasso un ciclista exhaust que va fent amb prou feines.
Per fi arribo a Llinars i, a l'altura del "Mercadona", giro direcció a Samalús i començo la tornada a casa. Tot i que psicològicament penso que ja he acabat, encara em queda un bon "tute" i m'ho prenc amb calma.
Tot i que la volta ha estat força llarga, encara trobo forces en un raconet i, amb el plat gran, faig a tope els últims quilòmetres de serpentejant carretera.
Arribo cap a les dues a casa.
Em dutxo ràpidament i després d'un bon tec, la merescuda migdiada.
Per accedir a les dades de la ruta feu clic sobre la imatge.
 |
| Wikiloc: volta al Montseny |
Bona última de l'any.
Un any molt productiu des del punt de vista esportiu ja que he pogut sortir molt i ho he gaudit. A més de bici i altres activitats, he tingut la gran fortuna de compartir-ho amb una colla excepcional.
Moltes gràcies a tots i Bon any!
Salut! i fins a la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada