Rierada Collserola. 20.01.2013

Aquest diumenge, he tornat a quedar amb la colla de BTT.

A les 8:00 en punt ens hem trobat al Peu del funicular.

Érem quatre: l'Agus, el Keru, el Sergi i jo mateix.

Ahir va ploure i, tot i que el terra encara està ben moll, no hi ha rastres de tempesta en el cel de la ciutat.
Tot xerrant,  anem pujant per la carretera de Vallvidrera. Per a no perdre el costum, pujo pel dret per la rampa de l'escalinata de la parada dels Ferrocarrils. Tot recuperant l'alè, seguim carretera amunt fins al mirador del Tibidabo.

El Sergi i l'Arqman dissentint sobre bicis... com sempre!

Avall cap a l'aparcament del parc d'atraccions i, just abans, trenquem a mà dreta per la pista.
Baixem fins a Les Planes. Des d'aquest punt, passant per sota el viaducte dels Túnels de Vallvidrera, iniciem l'ascensió cap als Turons de Can Pasqual.

Des d'aquest punt, el nostre sherpa, en Keru s'ha tret del barret un descens cap a La Rierada fabulós.

Llarg, estret però suficientment net com per a poder-lo fer sense massa problemes d'enganxades inesperades. Anar acotant el cap de tant en tant per a passar per sota els arbres caiguts de la nevada de ja fa força anys, controlant les marxades de roda del darrere al passar per les arrels mullades i gaudint a tope, ens plantem a la Rierada tot esclamant-nos del magnífic indret.

Tot i que les restes de la pluja de la nit anterior encara són present pertot, ens mantenim raonablement secs ja que podem passar entre la vegetació sense fer caure l'aigua que encara amara totes les fulles.

En arribar a baix, ens aturem uns instants per a fer alguna foto per a commemorar el moment.

Sergi, Agus, Keru i jo en remull.

Estem tant excitats pel descobriment que fins i tot ens fem una foto amb els peus a dintre l'aigua per a posar a prova el calçat d'hivern que, casualment tots, hem escollit per a la ocasió.

La meva epic enmig de la vegetació...

I abans de prosseguir pel corriol, faig una foto de les nostres bicis a punt de marxa...

Ens allarguem fins a la cascada i, un cop fet un mos, prosseguim camí enllà.

a la cascada de Collserola.

Fem cap al carrer Sibèria i, tot deixant el pont a mà esquerra, seguim pel carrer sense nom 3003 per agafar un amagat rierol que, pujant ben pendent fins a la carretera de la Rierada, una variant de la de Santa creu d'Olorda que he fet altres vegades amb la de carretera.

Tot i que la pendent no és exagerada, el fangar i alguna que altra arrel travessada al camí la converteix en una pujada força tècnica que superem pedalant amb tacte per a no relliscar i perdre tracció.

Fem escassos metres per la carretera per endinsar-nos de nou al bosc.
Fantàstica pujada enfangada fins a la carretera de Molins. Amb en Sergi fem un esprint fins al trencall a mà dreta una mica més amunt de la Sargantana.

Ja rodant per la pista, un ciclista de que ens resulta familiar la silueta, ens crida l'atenció. És en Ramon.

Ara feia un temps que no venia i ens explica que després d'un any complicat, ara està tornant a sortir a veure si agafa de nou la forma per a apuntar-se a les sortides de diumenge.

Tot comentant la fantàstica sortida i veient l'estat en que han quedat les nostres bicis, en Ramon ens ha ofert de regar-les a casa seva.
Ens explica que s'ha mudat a un habitatge unifamiliar aïllat a Esplugues i que hi té mànega.

No ens ho fem dir dues vegades i cap a Esplugues s'ha dit.

Tot regant, per torns, les enfangades muntures, el nostre amfitrió ens delecta amb un cafè i una barreta de cereals amb fruits secs que ens senten de cine.

Arqman, Ramon i Keru. Al fons, les bicis regades.

Ens acomiadem ja que és tard i comencem a agafar fred i, fent cap a la Diagonal pel Parc Cervantes arribo a casa en un tres i no res.

Per accedir al "track" de la ruta cliqueu sobre la imatge.

Wikiloc: Rierada Collserola.

Després de dies sense tocar la "cabra" avui la reentré ha estat esplèndida.
Feia temps que no em divertia tant. Fang, fang i més fang, trialeres tècniques i uns companys d'excepció.

Salut! i fins la propera.