Setmana Santa #6. 7.04.2012

Avui ressaca de la visita a Istanbul.

Em vaig quedar molt impressionat de tot el que vam visitar i amb ganes de tornar ja que crec que les coses que van quedar pendents valen una segona tanda.

Estarem tot el dia navegant fins al port de Mykonos

Després de l'esmorzar habitual vam sortir a prendre una mica el sol mentre navegavem pels Dardanels, abans anomenats Hel·lespont.
Són un estret del nord-oest de Turquia que connecta la Mar Egea amb la Mar de Màrmara.

L'estret té una llargada de 62 km i una amplada entre 8 km i 1250 metres (la part més estreta va entre la ciutat de Çanakkale i la de Kilitbahir).

Igual que el Bòsfor, separa Europa (en aquest cas l'estreta península de Gal·lípoli) i Àsia (la península d'Anatòlia). La ciutat principal de l'estret és Çanakkale.

L'estret ha tingut un paper estratègic durant la història (per exemple la guerra de Troia va tenir lloc a la banda asiàtica de l'estret).

L'exèrcit persa de Xerxes I i més endavant el macedoni d'Alexandre el Gran van travessar els Dardanels en direccions oposades per envair cadascun les terres de l'altre.

Navegant pels Dardanels...amb la Rosa.

Com que l'estret era vital per al domini otomà sobre els seus territoris de la Mediterrània oriental, els Aliats van fer un intent fracassat per apoderar-se dels Dardanels durant la Primera Guerra Mundial (la batalla es va declarar oficialment perduda el 18 de març del 1915); el gran nombre de baixes d'aquesta operació militar va estar a punt de posar fi a la carrera de Winston Churchill.

Un cop fet l'apunt històric, us parlaré de la nostra rutina a bord.

Simulacre a bord del Zenith.

No m'en puc estar...

Generalment, per a no perdre el costum, cada dia després de fer les visites, anàvem al gimnàs per, entre altres coses, suar tota la "birra" dels àpats...

El dia d'avui, encara que sembli impossible, ha estat l'únic en que hem pogut relaxar-nos sense fer res!

Arqman jeient al sol...

Això em fa pensar amb la filosofia d'aquests tipus de creuers. Com diu la Cappy:

"-You get a taste but not the flavour..." (és un tastet no el plat sencer).

I és cert. Tot i que en algun dels destins en tens prou amb el temps previst per a visitar-ho, en altres s'hi podria estar un dia més...

Keru i Juanjo...molt relaxats

Unes imatges de la zona "comunitària" del vaixell:

I als capvespres, a "jeure" una estoneta per a pair la visita del matí.

Una dutxa regeneradora i a sopar...

Keru i Arqman al restaurant de la Coberta 7.

I les postres de l'últim dia...

Com us deia, un dia de trànsit però molt agradable ja que els últims dies han estat frenètics.

Demà arribarem a Mykonos per a fer el comiat del "tour".

Salut! i fins la propera.