L'ostentació en essència!
Agafem un tren ja que no atraquem al port de la suntuosa ciutat.
En arribar, l'estrident brogir d'un Ferrari ens crida l'atenció.
Visitem el Castell dels Grimaldi, sense cap interès particular excepte pel fet que les vistes són força sorprenents.
Fem cap al port esportiu tot caminant muntanya avall mentre van desfilant els Bentley, rolls i altres demostracions de poder adquisitiu que no intel·lectual...
Fem la Rascasse a peu per a veure per on passen els F1 en el gran premi.
Entenc el motiu que genera celebrar un gran premi en un lloc tant inadequat. Resulta que per a poder-se nacionalitzar Monegascs, els corredors has d'acreditar com a mimin 5 dies de treball en el lloc on tributen... Solució, fer una cursa enmig d'una ciutat on és impossible cap avançament i per tant, el concepte cursa perd tot el seu sentit...
Ens embafem de riquesa i tornem a dinar al vaixell.
Demà dia de navegació i de tornada a casa. Les meves bicis m'esperen...
Demà dia de navegació i de tornada a casa. Les meves bicis m'esperen...
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada