Comencen les vacances de Setmana Santa!
Enguany, per tercera ocasió repetim experiència amb família i amics: Farem un creuer de set dies pel Mediterrani.
Com l'any passat hem optat per la mateixa companyia de l'any anterior ja que era la que millor s'ajustava a la nostra disponibilitat i, un fet a valorar: no calia volar per a embarcar. Sortim de Barcelona.
Tot i que no cal matinar, a casa, no va fer falta despertar ningú. Estem il·lusionats i els preparatius dels dies anteriors ens han anat fent prendre consciència de l'event.
Avui, ja ha arribat. Repassem passaports, i cap al port!
Després d'esperar una mica, finalement trobem un taxi lliure. omplim tot el maleter amb el voluminós equipatge i ens adrecem a l'estació marítima on ja està atracat el Sovering:
Avui, ja ha arribat. Repassem passaports, i cap al port!
Després d'esperar una mica, finalement trobem un taxi lliure. omplim tot el maleter amb el voluminós equipatge i ens adrecem a l'estació marítima on ja està atracat el Sovering:
Som els primers del grup en arribar i, com que abans d'embarcar cal fer tràmits, ens posem a la cua. Ens acreditem, ens fan la foto per a les targetes identificatives i, un cop confirmada la reserva del nostre camarot, ens disposem a esperar a que arribi la resta d'integrants del grup.
No es fan esperar massa i, amb la mateixa cara que devem fer nosaltres arriben La Cappy, el Juanjo i els nens, la Èrica i l'Alexis. Entre grans mostres d'efusivitat, ens saludem i, coneixedors dels tràmits que cal fer, instruïm als nouvinguts per a estalviar temps.
Com que les dues altres famílies amb qui hem quedat arriben tard i ens criden per a embarcar, decidim que ja ens trobarem a bord.
Pugem per les escales mecàniques fins a la passarel·la a nivell de la tercera coberta que ens permet fer-nos una idea de la magnitud del vaixell que ens acollirà els propers dies:
Bandera: La Valeta, Malta
Botadura: 1988
Reformat: 2008
Tonatge: 73.592 tones
Velocitat (en Nusos): 17
Eslora: 268 metres
Manega: 36 metres
Calat: 8 metres
Passatge: 2733
Tripulació: 820
Cobertes: 14
Botadura: 1988
Reformat: 2008
Tonatge: 73.592 tones
Velocitat (en Nusos): 17
Eslora: 268 metres
Manega: 36 metres
Calat: 8 metres
Passatge: 2733
Tripulació: 820
Cobertes: 14
Ens acomodem al camarot, força modest, per cert i decidim trobar-nos a la terrassa de la coberta 11 per dinar. Entre tant, ens arriben notícies que tots els integrants del grup ja són a bord i decidim reunir-nos per a iniciar el viatge.
El Keru, la Cristina i la Clara, per una banda i el Joan, la Thais i les nenes Gina i Abril, que s'estrenen en l'experìencia. En Joan, com ja he comentat moltes vegades, forma part d'el singular grup de BTT de qui, no fa ni una setmana, relatava la última sortida.
Ara s'estrena com a creueriste...
Tot comentant aquesta fase inicial, ens adonem que, de manera silent, el vaixell comença a bellugar-se mentre l'estació marítima es desplaça de manera sorprenent. El mateix li passa a la muntanya de Montjuic mentre que el sol, que ja es dirigeix a Ponent, resta immòbil com nosaltres.
Aquesta sensació d'immobilitat em fa pensar en com d'esbiaixades poden ser les conviccions quan un no té contrast. I de fet no és que la terra es mogués, sinó que nosaltres juntament al sol, iniciàvem un camí lleugerament divergent.
En sortir de la bocana del Port de Barcelona, puc observar els terrenys on el monstre xinès Hutchinson, ha ubicat les seves instal·lacions i no puc estar-me de reflexionar en el fet que encara a hores d'ara, no s'hagi pogut resoldre el problema de connexió ferroviària entre el Port i la xarxa estatal que l'hauria de connectar al món...
Marxem deixant enrere la ciutat i, a una distància raonable, el vaixell inicia un viratge a babord per enfilar direcció Tunis...
La resta del dia l'invertim en redescobrir el vaixell, que tot i ser diferent del de l'any passat, comparteixen disseny i la major part de la seva configuració.
L'endemà l'invertim en navegar direcció al nostre destí. Malauradament, el temps no acompanya gens i, en el que serà el preludi dels propers dies, la pluja i els núvols ens acompanyen durant tot el trajecte.
Tot i que la companyia i la novetat no deixen lloc per a l'aburriment, es troba en falta poder geure a coberta tot gaudint del sol primerenc del Mediterrani.
Però, com us he dit, el mal temps no deixa de ser l'avantsala del que trobarem en les properes hores...
I així va ser. L'endemà al matí, després d'un dia i mig de navegació ens va tocar matinar per a poder gaudir de la primera visita prevista en el trajecte.
El Port de La Goulette que és el principal port de Tunísia, situat a uns 10 km a l'est de Tunis, a la costa del golf de Tunis i a l'entrada del llac de Tunis.
Però mentre acabàvem el nostre suculent esmorzar al Self de la coberta 11, la megafonia es va imposar per sobre el brogit somort de coberts i vaixella de baquelita:
- "Atención porfavor. Les habla el Capitán..."
- "No anem bé..."· vaig pensar mentre engolia un glop del café amb llet.
-"Debido al poco calado del Puerto de La Goulette, el desembarco previsto se estimava realizar mediante botes auxiliares. Pero el estado de la mar i los fuertes vientos sostenidos de más de 40 nudos, y por motivos de seguridad, me veo obligado a cancelar la operación de desembarco y por lo tant proseguiremos la navegación dirección a nuestro próximo destino."
40 nusos! a dintre el vaixell no es notava res. I això que estem parlant d'una força 8 en l'escala de Beaufort. El primer que vaig pensar va ser que en feien un gramassa ja que la percepció que en teniem a bord no s'ajustava amb el que recordo que caracteritzava un força 8.
Quan estudiava pel Títol de Patró és d'aquelles coses que recordo encara: "Olas altas con rompientes. La espuma es arrastrada en nubes blancas.". Tot i que, efectivament la imatge del mar que s'apreciava per la vidriera del restaurant, s'ajustava a la descripció, l'absència de moviment donava una falsa sensació de seguretat de la que més endavant començaria a dubtar.
Com que la contundència de les paraules del Caità no va donar lloc a interpretació ni queixa possible, vaig decidir tornar a descansar una mica amb el meu fill petit. Aixecar-se a les 6:00, podria comportar problemes de cansament amb les mostres d'irracionalitat que a la família ens caracteritzen associades a la falta de son o a la gana. Així doncs, coneixedor de la "bèstia", ens vam ajaçar plegats per a dormir un parell d'hores més.
Davant la perspectiva d'un altre dia de navegació amb un dia plujós, no calia especular massa què fer...
Al cap de dues hores, però, em vaig despertar força sobresaltat. El balanceig endormiscador s'havia convertit en un moviment proper a la imgravidesa...
L'ampolla d'aigua mineral que tenia a la tauleta de nit així ho va confirmar. Com si una mà invisible l'estès sacsejant violentament, el contingut de l'ampolla es revolta contra les parets que l'empresonen com a un model a escala del que s'està coent a fora.
Allò si que era propi d'una Força 8. O fins i tot diria que més...
Amb la dificultat afegida del moviment, vam anar fins a la coberta 11 per a poder gaudir de l'espectacle... I quin espectacle!
Abans de sortir a la terrassa, el panorama era dantesc: gent estirada enmig dels corredors, blancs indefensos i abatuts per un enemic invencible. Marejats i amb cara de por, una munió de passatgers fora de joc, em miraven com aquell que no sap què fer per a superar tant desagradable sensació.
En obrir la porta que donava accès a la terrassa exterior, el brogit del mar era ben palès. El fet que alhora plovia, donava a tot plegat un aspecte que, tot i creure que ens trovàvem sans i estalvis, et feia admirar l'espectacle amb una certa reticència.
vaig estar una bona estona mirant a través d'una obertura al tancament de la terrassa exterior i allò ja no era un força 8...
L'ampolla d'aigua mineral que tenia a la tauleta de nit així ho va confirmar. Com si una mà invisible l'estès sacsejant violentament, el contingut de l'ampolla es revolta contra les parets que l'empresonen com a un model a escala del que s'està coent a fora.
Allò si que era propi d'una Força 8. O fins i tot diria que més...
Amb la dificultat afegida del moviment, vam anar fins a la coberta 11 per a poder gaudir de l'espectacle... I quin espectacle!
Abans de sortir a la terrassa, el panorama era dantesc: gent estirada enmig dels corredors, blancs indefensos i abatuts per un enemic invencible. Marejats i amb cara de por, una munió de passatgers fora de joc, em miraven com aquell que no sap què fer per a superar tant desagradable sensació.
En obrir la porta que donava accès a la terrassa exterior, el brogit del mar era ben palès. El fet que alhora plovia, donava a tot plegat un aspecte que, tot i creure que ens trovàvem sans i estalvis, et feia admirar l'espectacle amb una certa reticència.
vaig estar una bona estona mirant a través d'una obertura al tancament de la terrassa exterior i allò ja no era un força 8...
Com a mínim estem davant d'un temporal de força 10: "Olas muy gruesas con crestas empenachadas. La superficie de la mar parece blanca. Visibilidad reducida. La mar ruge."
El vaixell anava avançant lent i a cada sacsejada del mar que li entrava pel babord, es gronxava feixuc resistint l'empento. Tot i així el moviment era considerable.
El següent que vaig pensar era amb la brutalitat de les condicions que estàvem sofrint. Si ens movíem d'aquella manera, a bord d'una bèstia com és el Sovering, a saber la percepció que tindria un navegat a dalt d'un veler d'oci enmig d'aquest "maremagnum"...
El vaixell anava avançant lent i a cada sacsejada del mar que li entrava pel babord, es gronxava feixuc resistint l'empento. Tot i així el moviment era considerable.
El següent que vaig pensar era amb la brutalitat de les condicions que estàvem sofrint. Si ens movíem d'aquella manera, a bord d'una bèstia com és el Sovering, a saber la percepció que tindria un navegat a dalt d'un veler d'oci enmig d'aquest "maremagnum"...
Una esgarrifança em va recórrer l'espinada...
Les hores van anar passant i, sense fer cua, vam poder gaudir d'un dinar en condicions extremes. Les birres de rigor van contibuïr a dignificar el moment!
Si tot va bé demà podrem posar peu a terra. En aquest cas visitarem Roma...
Les hores van anar passant i, sense fer cua, vam poder gaudir d'un dinar en condicions extremes. Les birres de rigor van contibuïr a dignificar el moment!
Si tot va bé demà podrem posar peu a terra. En aquest cas visitarem Roma...
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada