Després d'una plàcida nit de navegació, ens llevem amb el vaixell ancorat dintre la caldera volcànica de Santorini...això té bona pinta!
 |
| Desembarquem a Fira |
Com que el port de Fira no és més que un embarcador, el "Zenith" no hi pot atracar i el desembarcament és fa mitjançant una barca que fa de llançadora.
 |
| Desembarcant del "Zenith" al bot llançadora |
L'exitació a bord és palesa i a mida que ens acostem a terra es pot observar la singularitat de l'indret: un cràter volcànic obert per dos punts amb les edificacions a la part alta del penya-segat.
 |
| Amb bot cap a Fira. |
 |
| el "Zenith" a primer terme i la pujada a fira al fons. |
 |
| Un detall del enfiladís camí cràter amunt. |
Tant bon punt desembarquem, la primera sorpresa del dia: per a pujar al poble es pot anar caminant tot seguit el zigzaguejant camí empedrat o bé...pujar amb mula!
Jo pujo a peu i la veritat és que el desnivell és considerable. A mig camí m'aturo per a admirar l'espectacle:
La llum és increïble i el contrast de l'estricte blanc amb el blau del mar és narcòtic. Vaig tenir la mateixa sensació que quan estava a la neu.
Tot i que el ritme d'ascensió va ser alegre, els últims metres els vaig fer admirant el paisatge i de pas, refent-me de la calorada...
Per fi a dalt, com la majoria de vegades, l'esforç va valer la pena:
 |
| Arqman a Fira. |
Arquitectura sense concessions a l'ornament: tot respon a una exigència funcional.
Les parets pintades de impol·lut blanc per a reflectir al màxim la llum i la calor. I un tret molt característic són les cobertes. A diferència de les presents a casa nostra, aquí totes són planes o amb volta de canó i no hi ha teules.
 |
| Fira |
 |
| Terrassa a Fira |
 |
| Detall de tendal: Protegeix del sol, no voleia i deixa córrer l'aire. |
 |
| Detall a una façana. Santorini a part del turisme produeix vi. |
Després de badar i quedar-nos embadalits amb la singularitat de l'indret, agafem un bus cap a Ia, una altra localitat més al nord.
No calen massa qualificatius per a descriure l'indret: és una meravella i la prova de que el ser humà pot fer intervencions en l'entorn que, fins i tot, el poden arribar a millorar. A l'altra banda, el que s'ha fet a la majoria del nostre litoral: arquitectura especulativa que està a les antípodes d'aquesta joia del Mediterrani.
 |
| Ia. Cúpules blaves. |
 |
| No l'he tret de cap anunci...jo hi he estat. Sense comentaris! |
Després de una visita on cada cantonada aportava sorpreses sensorials, decidim tornar cap a Fira.
Mentre esperem el bus ens cruspim un Gyros mixt (pa de pita amb porc, pollastre, ceba, tomàquet cogombres,salsa de iogurt i fins i tot patates fregides) que està a l'altura de l'indret: suculent.
Per a acompanyar-ho, amb la "Cappy", unes birres!
En el trajecte de tornada puc gaudir del paisatge àrid de l'illa. L'arquitectura blanca disseminada pel territori i retallada sobre el profund blau del mar crea un efecte que convida a la reflexió.
És curiós com alguns tipus de construcció van associats a un ritme vital determinat. Aquí res va de pressa...excepte el conductor de l'autocar!
De tornada a l'embarcador, no puc alliberar-me de l'encisador aspecte del "gran Blau" omplint la caldera de Santorini.
 |
| Baixant des de Fira. |
 |
| Arquitectura integrada al penyasegat volcànic. |
De tornada al vaixell temps per a descansar i reflexionar sobre el dia.
Desconeixedor del destí d'aquell matí, he d'admetre que em vaig quedar absolutament sorprès per la bellesa de l'indret. Sense voler ser "cursi" puc afirmar que es tracta d'un lloc irrepetible.
Feia molt de temps que un accident geogràfic combinat amb la arquitectura no em generaven tantes bones sensacions.
Definitivament una visita de 5 estrelles!
Demà Màrmaris, a Turquía.
Salut! i fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada